TALENT LATENT 2018

Sonia Espigares

Sevilla, 1987

Mèxic
2014

Sonia Espigares va viatjar a la península de Yucatán durant el 2014. La seva idea era evitar les grans ciutats de Mèxic i buscar indrets més recòndits i inexplorats. Era la primera vegada que sortia d’Europa i s’enfrontava a un paisatge diferent d’aquell a què estava acostumada. Aquestes imatges tenen el valor d’algú que es troba davant un territori desconegut i verge, tal com van fer els espanyols que van arribar allí fa més de cinc segles. Sense entendre bé les coordenades ni saber amb certesa què s’hi trobaria, deambulava sense rumb, de poble en poble, escrutant circumstàncies a l’atzar, atenta a l’inesperat. Quan viatges lluny t’adones que allò que som és una construcció fictícia i accidental. És allunyats del nostre context que descobrim que aquesta cosa intangible que forma la nostra identitat és realment el que ens reforça i afirma com a persones.

La seva fotografia és neutra, el seu objectiu és passar inadvertida amb la càmera, que la realitat es desenvolupi com si ella no hi fos. En el seu treball predomina el silenci i la reflexió; la seva mirada no jutja ni assevera. Més que no pas com a turista, viatja com a observadora, atenta a les particularitats, als detalls quotidians, a la vida suspesa i a la bellesa desapercebuda. En tornar, les sensacions són estranyes: les imatges s’han convertit en records i els records s’han fossilitzat en imatges.