© L’arxiu d’Imatges

Imatges de Gerard Chinchilla, Pere Pallejà, Hermenegild Vallvé, Marià Marsal, Joan Bert, Lluís Delclós, Josep Gramunt, Joan Micó i família Serres Cirujeda, dipositades al Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu de l’Ajuntament de Tarragona

L’exposició Treball i lleure a Tarragona, ara fa 100 anys mostra, a través de diferents imatges captades a la ciutat per fotògrafs tarragonins entre el 1905 i el 1927, els canvis experimentats durant aquelles primeres dècades del segle XX, especialment en l’àmbit del treball i del lleure.

En relació amb el món del treball, a partir del 1918 —ara fa cent anys—, la ciutat va viure de ple un dels principals fenòmens dels inicis del segle XX: la introducció i la progressiva implantació en la societat d’avenços tècnics que van acabar transformant el món del treball. L’electrificació, els motors de combustió, la maquinària moderna i els automòbils van introduir nous sistemes de producció i distribució que, durant molts anys, van conviure amb els models antics. Van aparèixer noves professions, com xofers, mecànics, electricistes o fotògrafs, que es van barrejar en l’espai urbà amb els oficis més tradicionals.

En l’àmbit del lleure, tot i que els salaris baixos i l’explotació del treball femení i infantil es van mantenir durant uns quants anys, l’aprovació, l’any 1919, del decret que establia la jornada laboral màxima de 8 hores diàries i de 48 hores a la setmana va afavorir una nova percepció col·lectiva del temps de lleure. La pràctica esportiva o l’esport com a espectable, així com el cinema, el ball o anar a la platja, van esdevenir modernes activitats d’oci que es van afegir a les festes.